El què està passant, però, no és res de nou, sinó quelcom que coneixem prou bé: una rèplica de l’especulació del boom immobiliari. Les operacions urbanístiques es concentren ara en allò relacionat amb el turisme, cercant de nou el màxim benefici en el menor temps possible; l’economia especulativa arrasa tot allò que troba al seu pas, sense parar atenció en les conseqüències de la seva expansió.

L’actual situació de la ciutat exigeix treure al carrer el debat institucional del proper Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics de l’Ajuntament. Des de l’inici de la crisi econòmica, els veïns amb menys ingressos han passat del 22% al 42%, malgrat l'auge del turisme i la “Marca Barcelona”. Les dades d’ocupació ens mostren que l’augment exponencial de turistes i places d’allotjament dels últims anys no ha vingut acompanyat d’una creació proporcional de llocs de treball, ni s’hi acosta. Les condicions laborals dels trebaladors i treballadores del sector són, en molts casos, d’explotació pura i dura, és l’hora de dir prou a aquesta realitat indigne!

Lluny de rebre cap benefici directe ni indirecte de l’afluència turística, els i les veïnes en suporten tot tipus de conseqüències negatives que, en major o menor mesura, afecten al conjunt de la ciutat. Els impactes negatius de la política amb què es condueix el boom turístic van molt més enllà dels grans efectes més visibles i tenen conseqüències extremadament greus. 

Cal una planificació del turisme i de tot el què l’envolta basada en el dret a la ciutat. Això implica necessàriament que la seva planificació es faci de manera col·lectiva i amb la deliberació del conjunt de la ciutat, especialment dels veïns i veïnes afectades. La ciutat i els seus barris s’han de construir entre totes i tots, és a dir, les veïnes i els veïns han de poder decidir quin model de barri i ciutat volen construir. 

És necessari desmercantilitzar la ciutat, en particular el sòl i l’habitatge, per posar fi a l’especulació immobiliària que infla bombolles, embruta i destrossa la ciutat i encareix el preu de l’habitatge ofegant a les classes populars. Cal recuperar l’urbanisme al servei de la ciutat i la seva gent, i que el planejament i la gestió del turisme es plantegi sota paràmetres  socials, culturals i ambientals, i no només amb criteris economicistes.
 
La planificació del turisme ha d’anar directament lligada a la planificació d’un model de ciutat que promogui les relacions de proximitat, conservi la identitat dels barris, harmonitzi els diferents usos i prioritzi els usos  comunitaris per damunt del benefici privat.

Les inversions públiques i les transformacions urbanes han d’anar dirigides a les necessitats reals dels barris, apostant per la diversificació de les activitats econòmiques, el comerç tradicional de proximitat, la garantia de l’accés a l’habitatge i el combat de les situacions de pobresa i exclusió social. 

La gestió turística s’ha de fer de manera democràtica i planificada, i no deixant mai al capital que actuí sense límits. És necessari plantejar un decreixement turístic basat en la qualitat, el respecte a l’entorn i el repartiment real dels beneficis que aporti. Volem revertir la massificació turística de les zones més saturades de la ciutat i aplicar polítiques actives en favor de les zones més castigades per la pressió del rurisme! Drecreixement turístic ja!