Aquest dissabte passat Barcelona, el Districte de Sant Martí i el Poblenou van viure amb l’expectació de qui se sent partícip d’un nou inici la presentació de la candidatura de “l’altre país”. Aquell que, com va dir David Fernández, “desobeeix cada dia” i que pretén traduir tot el compromís i la lluita apresos al carrer durant aquests últims anys. La candidatura que, com va expressar Antonio Baños, entén que no hi ha opció de triar entre l’alliberament social i el nacional, sinó que aquests van de la mà i són una mateixa cosa.

Aquesta expectació després de mesos d’espera, en els que Artur Mas ha segrestat la convocatòria d’eleccions, es van traduir en un teatre abarrotat d’il·lusió i esperança en el cicle que s’obre al Casino de l’Aliança de Poblenou, on més de mil persones van presenciar in situ aquesta crida a la unitat dels que estan per la independència i un procés constituent propi, mentre que centenars de persones van haver de quedar-se fora per aforament complet. Expectativa pel canvi en una demostració de que la coherència i el compromís diari mai no han passat de moda i mai no havien estat tant necessaris.

L’acte va comptar amb les intervencions de diferents activistes i lluitadors d’aquests últims anys com Carme Abril, Antonio Baños, Pau Llonch, David Fernàndez, Vidal Aragonès o Gabriela Serra, i va girar entorn de la necessitat d’unir-se en una sola candidatura els que aspiren a un procés constituent propi per al poble català, la sobirania completa al marge de l’Estat Espanyol, Brussel·les i Wall Street i l’exigència d’eleccions immediates per assumir un mandat democràtic que obri l’escenari a la construcció d’un nou país.

Així, Carme Abril va fer èmfasi en que “la participació només s’entén en el moment en que les institucions tornen el poder al poble” i que les eines de ruptura necessàries “estan dins de cadascú de nosaltres i les hem de fer visibles cada dia”. De la mateixa manera, l’activista Pau Llonch, va emfatitzar que “l’alternativa es traça des dels municipis” tot i que “l’enemic treballa des de les institucions i no podem renunciar a ser-hi”.

Per la seva banda, el periodista Antonio Baños va voler destacar que “una nació sense poble no té sentit i que un poble sense nació no té força” fent èmfasi en la única equació possible d’alliberament: la nacional popular. Així, en la mateixa línia, en diputat de la CUP David Fernàndez, va assegurar que “l’únic espai on sostenim l’esperança és en el nostre poble” i que “és moment d’estar a l’altura i de no defraudar”. D’aquesta manera, el polític més ben valorat de Catalunya va obrir la mà de forma explícita al Procés Constituent per oferir-li sumar-se a la candidatura tot assegurant que “totes les lluites són la nostra” i que “ens queda tot un país per construir”.

Finalment, l’advocat Vidal Aragonès va voler fer una mirada enrere en el temps i rendir homenatge a “tots aquells que, amb moltes més dificultats, van optar per no renunciar mai als nostres drets nacionals ni als socials” i va acusar Convergència i Unió d’intentar resoldre la seva crisi amb una llista única que va definir com “la llista de les retallades”. Per últim, la històrica activista Gabriela Serra va parlar en nom de tots aquells que no venien de tradició independentista i que havien fet el pas en aquests últims anys i va comparar el procés a dur a terme a partir d’ara amb un castell tot dient que “és el moment de construir una pinya que pugui aguantar totes les dificultats que queden en el nostre camí”.

Durant l’acte va haver-hi també espai per actuacions musicals i poètiques com les de Meritxell Gené, Enric Casasses o David Caño, així com diferents salutacions d’organitzacions internacionals al projecte des del Kurdistan fins a Irlanda i des d’Andalusia fins a Euskal Herria. Així mateix, diferents activistes pertanyents a aquest nou procés de confluència van llegir el decàleg de 10 punts que ha d’integrar la candidatura i que es poden trobar íntegrament a la web de perlaruptura.cat.

Una posada en escena dels “imprescindibles”, com deia el dramaturg Bertolt Bretch, que obre l’escletxa a aquells a qui la independència del seu poble no els fa por; perquè saben que la ruptura és la única oportunitat que tenim per a fer fora la màfia i construir un país sobirà i per a la majoria; i que obre la porta a un nou projecte il·lusionador que sigui capaç de transformar tota la força viscuda i per viure al carrer en una aposta guanyadora.