Aquestes transformacions urbanístiques han deixat de banda les necessitats del veïnat i s’han centrat en l’especulació i el lucre de grans inversors i propietaris del sòl. El balanç de 17 anys de 22@ evidencia un fracàs a tots els nivells, associat a la seva dependència al sector immobiliari, i que amb la crisi iniciada el 2008, han situat en un 23% el seu estat actual d'execució produint una sèrie de conseqüències: abandonament de grans solar i naus, expulsió del veïnat de cases baixes i de lloguer, expulsió de l’economia de proximitat (tallers i petit comerç), patrimoni industrial enderrocat o en degradació, i incompliment amb habitatge social i equipaments de proximitat.

Per aquests motius el veïnat organitzat del barri sempre ens hi hem enfrontat rere lemes com “Volem seguir vivint al Poblenou” i “Poblenou no està en venda”. La mobilització i participació  veïnal esdevé motor de transformació social, i considerem que és l'únic actor capaç per a pensar un nou model de barri al servei de les necessitats socials, quotidianes i de forma empàtica amb el conjunt de les persones. És en aquest sentit que apostem per un model de barri del Poblenou que deixi enrere el 22@: 

1. Poblenou per les veïnes, ni una sola veïna més expulsada del barri: reconeixement i consolidació de l’habitatge preexistent al 22@, preservació de les trames que sostenen la vida comunitària i aposta per l’habitatge públic de lloguer social per fer front a la gentrificació.
    
2. Model de desenvolupament urbà no especulatiu: reparació dels desequilibris i greuges de les transformacions urbanístiques al Poblenou, i aposta per un nou model que deixi enrere el 22@ impedint més especulació urbanística del sòl.
    
3. Poblenou barri cooperatiu, aposta per una economia social i solidària, i de proximitat:  el model productiu no s’ha de basar en sector econòmics concrets, s’ha de basar en les necessitats socials, comercials i veïnals, i compromès amb condicions laborals dignes, la responsabilitat social corporativa, l’ecologia i la igualtat de gènere. 
    
4. Patrimoni industrial puntal d’identitat i cohesió social: un model urbanístic que respecti la història del barri impedint edificacions d’altes volumetries que banalitzen la memòria col·lectiva i privatitzen el patrimoni històric (Can Ricart, la Escocesa, Ca l’Alier, etc.).
    
5. Poblenou barri feminista: aposta per un barri pacificat que reconegui les necessitats d’infants, dones i de la diversitat funcional, i que el model urbà que no parteixi de les necessitats productives i estigui equipat amb equipaments i comerços de proximitat, edificacions baixes i amb espais públics i zones verdes confortables.